Art en Zero Gravetat: Kitsou Dubois


Per Santiago Fernández

Kitsou Dubois és una ballarina i pedagoga francesa interessada a explorar, comunicar i ampliar l’ “espai de la dansa”. Ja sigui a través de coreografies en llocs inusuals, experimentant nous moviments o brindant tallers a diversos grups de persones no habituades a la disciplina.

Les seves recerques acadèmiques en la disciplina la van vincular al prestigiós Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS per les seves sigles en francès) en la dècada del 80. Allí, al costat d’altres ballarins, va desenvolupar un entrenament experimental amb exercicis d’estratègies posturals per afrontar situacions d’equilibri inestable. Després va continuar les seves recerques al Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) examinant aspectes sensorials i motors de la micro gravetat en observar el moviment dels astronautes. Al temps, va experimentar en carn pròpia els efectes de la gravetat zero en convertir-se en la primera artista a participar en un vol parabòlic en Setembre de 1991 (repetiria a l’any següent l’experiència en dues ocasions).

A partir d’aquestes experiències va publicar en Leonardo, la prestigiosa publicació del MIT, una recerca amb interessants observacions sobre els problemes d’adaptació dels astronautes a contextos de microgravetat, en relació a la percepció corporal espaciotemporal que posseeixen els ballarins. El malestar espacial, assenyala l’autora, no només disminueix el plaure d’alliberar-se de la força gravitacional sinó que perjudica l’acompliment en les missions espacials. Així, va desenvolupar un nou programa d’entrenament, complementari als mètodes existents, basat en tècniques de dansa per millorar la consciència física dels astronautes posant l’eix en el cos.

Però l’autora també va indagar en la influència de la ciència en la dansa contemporània. Va destacar fonamentalment dos fets:

  1. El bombardeig atòmic d’Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial que va donar origen a l’era nuclear. En 1957, com a reacció a aquesta tragèdia, apareix una nova forma de ball a el Japó, el Butoh (o “dansa del fosc”). En aquesta disciplina, caracteritzada pels seus lents moviments, es representa sofriment, dolor, desig, malaltia, erotisme, solitud i mort, des d’on la vida reapareix a través del cos del ballarí.
  2. La influència de la Teoria de la Relativitat en el treball del reconegut coreògraf Merce Cunningham (amb qui l’autora es formés en els inicis de la seva carrera). Després de llegir a Einstein, Cunningham confirma la seva intuïció que no existeix a l’espai un punt més important que un altre, estigui ocupat per algú o no. Si com diu Einstein “no hi ha un punt fix”, llavors cada punt és fluidt i interessant alhora, segons el coreògraf. Això ho portarà a ampliar l’espai, a considerar-ho com una totalitat on cada part té el mateix valor. Dubois després recorda que a la mateixa vegada que el coreògraf ampliava el seu espai de dansa de diferents maneres, Yuri Gagarin es convertia en el primer ésser humà a visitar l’espai exterior durant 108 minuts el 12 d’abril de 1961.

Posteriorment, Dubois va continuar desenvolupant projectes per investigar la influència en el cos d’estats de gravetat alterada i ampliar l’espai de dansa. Són famoses les seves creacions coreogràfiques amb ballarins dins de l’aigua, d’acròbates de circ i novament en vols parabòlics de gravetat zero.

Es pot veure així la importància que ha tingut la gravetat en l’obra de Dubois. Creu que tant la ciència com la dansa han estat treballant per alliberar-se de la mateixa i diu sobre aquest tema: “Artistes i científics treballen en els quals els ballarins denominem l’ “ésser”. Pertanyem a l’espècie Homo sapiens, regida per la gravetat. El nostre “ésser” està per tant profundament connectat amb la gravetat. La dansa contemporània empra tècniques que s’adapten a cert entorn cultural, tecnològic i polític. Tracta amb un procés d’ajust que permetrà als éssers humans, que pateixen d’una divisió  el seu ser interior, trobar una major harmonia entre el seu cos i ànima. Simbolitza la lleugeresa, la llibertat del moviment i una activa cerca d’elevar-se, desafiant les lleis de gravetat”.

Kitsou Dubois és doncs un referent a l’hora de reflexionar en l’art en contextos de gravetat zero. Va ser la primera artista a participar d’un vol parabòlic.

Per a més informació sobre el seu treball es pot visitar el seu web personal aquí.