Art en Gravetat Zero: Eduardo Kac


Per Santiago Fernández

L’obra d’Eduardo Kac (pronunciat “Katz”) que breument ressenyarem en aquesta entrada té punts de trobada amb la d’Arthur Woods. Es tracta d’obres pensades para, i exposades en, un hàbitat espacial. No obstant això, mentre que Woods es refereix a la seva obra com una escultura, Kac prefereix parlar de poesia espacial.

Segons Kac, la poesia espacial, a més de requerir i explorar l’absència de gravetat, es troba més propera a les arts visuals que a la literatura, ja que transcendeix l’objecte lliuro. És una performance, on l’ingràvid lector realitza una lectura amb tot el seu cos, totalment nova. Es caracteritza també per emprar poques lletres i, en opinió de Kac, permetre una nova sintaxi.

En un assaig publicat en 2007, Kac havia encunyat el terme “gravimorfismo” per definir el procés mitjançant el qual la gravetat condiciona totes les formes i comportaments creats a la Terra, incloent l’art i la poesia. Agregava que si bé la influència de la gravetat en la nostra sensibilitat i percepció del món és òbvia, no resultava tan senzill imaginar que noves formes artístiques i poètiques podrien crear-se en absència d’aquesta restricció. Tant els materials com els organismes vius es comporten diferent en aquest context. Brindava un exemple: la lletra “O” podria ser creada llançant una gota d’aigua a l’espai obert, i una altra lletra “O” podria crear-se com una bombolla d’aire dins de la mateixa.

Al febrer de l’any passat, Kac finalment aconsegueix complir el seu somni de materialitzar una obra a l’espai exterior. Per a això compta amb el suport del Centre Nacional d’Estudis Espacials (CNES) i la col·laboració de l’astronauta francès Thomas Pesquet. La idea de Kac era crear alguna cosa simple, amb materials ja disponibles en l’Estació Espacial Internacional. Així, l’obra requereix de tan sols dues fulles de paper i un parell de tisores. Es tracta d’una fulla tallada en M, amb un forat al seu centre, travessada per una altra fulla enrotllada.

Mirada amb una mica d’imaginació, aquesta construcció de paper lletreja la paraula MOI (´jo´ en francès). Segons Kac, aquest “*moi” transcendeix el “jo” individual i es refereix al col·lectiu “nosaltres”. La peça es titula “*Inner *Telescope”, que podria traduir-se com a Telescopi interior, i cobra sentit quan s’observa a través del tub de paper que forma la “O” un petit fragment de la Terra. “Apuntem els nostres telescopis cap als estels, però est és un telescopi que des dels estels apunta cap a nosaltres” comenta l’artista.

Kac també ofereix una altra lectura de la construcció de paper, veient a la M com una figura humana amb els seus braços estesos i a l’O com el seu cordó umbilical. És una forma de reflexionar entorn del naixement d’una nova era espacial. Considera que l’espai està deixant de ser un lloc reservat als governs i de forma creixent augmenta la participació privada a través, per exemple, del turisme espacial. Aquest procés tindrà un gran impacte en el futur. Kac fa una analogia amb els orígens de la computació, des de grans màquines de la grandària de salons sencers, controlades exclusivament per governs fins als petits dispositius mòbils d’avui dia en mans de nens que els superen àmpliament en velocitat i capacitat.

En aquest video pot veure’s un breu resum de l’experiència. Per a més informació de l’artista i els seus projectes pot visitar-se aquí.