The Zero-Gravity Band conceptualització


Per Michele Catanzaro, PhD en Fisica i periodista

 

The Zero-Gravity Band

 

“La gravetat zero té algunes desavantatges […]. Moltes persones es maregen. La manera per sentir-te millor és deixar-te anar i convèncer el teu sistema visual que “cap amunt” és qualsevol punt cap a on apunti el teu cap, i“cap avall” és on siguin els teus peus”.

L’astronauta nord-americana Marsha Ivins expressa molt bé l’estranyesa produïda per la micro gravetat. La gravetat forma part de l’experiència de cada individu des que es forma el seu sistema nerviós. Allunyar-se de l’atracció de la Terra representa un canvi sense precedents. I també implica (exigeix, segons Ivins) un canvi radical en com es mira la realitat.

L’espai exterior s’ha vist sempre com un lloc inhòspit per a la vida: no hi ha gravetat, ni oxigen, ni protecció de la radiació. Tanmateix, aquesta percepció està canviant. L’Univers podria ser ple de racons més o menys acollidors.

El 1967 es van descobrir els primers organismes “extremòfils”, capaços de viure a la boca d’un volcà o a les profunditats oceàniques, en condicions semblants als de certs llocs del Sistema Solar. Els darrers anys, s’han acumulat evidències de la presència de molècules orgàniques en llunes de Júpiter i Saturn. El 1995 es va  descobrir el primer “exoplaneta”, un planeta extern al Sistema Solar. Des de llavors, se n’han descobert milers, alguns dels quals molt semblants a la Terra.

El físic Stephen Hawking porta anys exhortant la humanitat a buscar-se un planeta nou, per salvar-se del canvi climàtic. L’empresari Elon Musk confia combatre’l amb els seus cotxes elèctrics Tesla. Però, si aquest pla falla, té un as a la màniga: deixar la Terra amb els seus coets SpaceX.

Poden semblar plantejaments esperpèntics, però són paral·lels a d’altres més realistes: viatges espacials turístics, missions per explotar els recursos de planetes i cometes, etcètera. Tot apunta a una major presència humana l’espai.

Quins impactes culturals tindrà aquest fet? Com canviarà la nostra manera de mirar la realitat? El projecte “The Zero-Gravity Band” posa aquestes preguntes des d’un punt de vista bàsic i a la vegada tremendament original.

Com canvia la percepció estètica en condicions de micro gravetat? Com es modifica la producció artística en aquell entorn?

Per exemple, la gravetat sembla afectar la percepció de la verticalitat. Identifiquem com a vertical allò que s’alinea amb la gravetat. És més, en condicions normals tenim una clara predilecció per les línies verticals, segons estudis de la neurocientífica i integrant del projecte Elisa Ferrè.

La investigadora ha comprovat que aquesta predilecció – que es manifesta des dels obeliscs egipcis fins a les línies ortogonals de Mondrian – es pot fer desaparèixer manipulant el sistema vestibular. És a dir, el conjunt de sensors interns a l’orella, que vehiculen al cervell el senyal de la gravetat, entre d’altres. El projecte pretén estirar d’aquest fil i comprovar què passa quan la gravetat queda pràcticament eliminada, en un vol en micro gravetat.

El projecte “The Zero-Gravity Band” va molt més enllà, al proposar un procés de creació sencer. L’anàlisi dels seus resultats promet ser inspiradora.

A més, també tindrà quelcom a dir sobre coses de la Terra (com passa sempre amb la investigació espacial). Entendre millor els mecanismes d’orientació i equilibri podria il·luminar el misteriós fenomen del mareig produït per la realitat virtual, que afecta el 80% dels seus usuaris, encara que no hi hagi moviment real. Reduir la nàusea és també un dels reptes destacats de l’indústria del cotxe autònom.

Finalment, el projecte permetrà reflexionar sobre els límits de l’exploració humana de l’espai: barreres biològiques avui infranquejables, que potser només es podran superar amb la tecnologia cyborg.

Descarrega en PDF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *