Postnature. The Future is Present.

Text de Daniel López del Rincón

Urgència, Desig, Temor, Utopia, Col·lapse, Immortalitat… Quin és el rostre del futur?

En un món, el nostre, que el concepte de Naturalesa ha quedat obsolet, apareixen conceptes provisionals com el de Postnaturalesa, que permeten donar espai a moltes preguntes sobre el sentit d’aquestes transformacions i, molt especialment, sobre la demanda de respostes i propostes. L’art no ha arribat tard a aquesta revolució.

Per què referir-nos a aquesta realitat en termes de “Postnaturalesa”? Quin paper exerceix l’ésser humà en la conformació d’una era postnatural? Es tracta d’una realitat recent o, per contra, una realitat antiga que rep un nom nou? Quines connotacions adquireix un terme com aquest en el moment actual? Quines urgències i alarmes detona? Quins imaginaris i practiques utòpiques obre?

En la mostra POSTNATURE. FUTURE IS PRESENT s’entreteixeixen tres conceptes (Futur, Naturalesa, Antropocè) que dialoguen amb les respostes que els Brandon BALLENGÉE, Joaquín FARGAS, Q.R*3: [QUIMERA ROSA + Roger RABBITCH + Rebeca PAZ] i Maja SMREKAR.

Brandon Ballengée, Species Reclamation via a Non-linear Genetic Timeline: An Attempted Hymenochirus Curtipes Model Induced by Controlled Breeding (1998-2006)

I si l’artista pogués ressuscitar una granota que es va extingir fa dècades?

En què consistiria la resurrecció? Com es duria a terme? Quines van ser les causes de l’extinció de la granota? Quines són les motivacions per a recuperar-la? Quines responsabilitats humanes i no humanes intervenen en l’extinció de les espècies? És legítim, com a espècie, que siguem els causants de la mort d’un espècie i, alhora, de la seva recuperació? Quin és el mecanisme emocional que activa el nostre lament per la desaparició de les espècies? I la voluntat de recuperar-les? La responsabilitat, la culpabilitat, el messianisme, el capritx, el domini? Quines jerarquies entre animals humans i no humans sostenen les relacions de la naturalesa? Quin paper ha d’ocupar l’artista dins d’un món, el del Antropocè, en el qual uns animals (humans) són responsables de la desaparició d’uns altres (no humans)? Al servei de qui i de què estan els desenvolupaments tecnocientífics? Quins sentits té plantejar una (est)ètica de la restitució d’espècies desaparegudes?

Joaquín Fargas, Proyecto Biosfera / Utopia (2006 /2011-2019)

I si poguéssim veure el nostre món, el planeta Terra, com el veu un extraterrestre?

Com es desenvolupa la vida en aquesta esfera, que podem envoltar amb les mans? Com es genera l’oxigen que necessita? Quines emocions genera el percebre el món, el meu món, com una cosa externa? fragilitat, dominació, cura, compassió, poder, culpabilitat, responsabilitat? Com sobreviuen les plantes en aquesta biosfera? Quina funció compleixen els microorganismes, “la qual cosa no veiem” en l’ecosistema de les biosferes? Quina importància ha de l’obra estigui biològicament viva? Com em relaciono amb una obra que pot morir? Ens vol fer reflexionar sobre la fragilitat de la naturalesa? Vol apel·lar a la nostra responsabilitat com a espectadors, com a habitants d’això que estem veient? Què podem fer per un món del qual formem part? Quant temps li queda al planeta? Podria ser la imaginació, fins i tot la utopia, la millor arma per a revertir el col·lapse ecològic? I si l’artista creés uns ventiladors per a refredar el gel de l’Antàrtida, com un el Quixot que lluita contra el canvi climàtic? I si crearà un robot que aplanés la neu de les glaceres, per a evitar el seu desglaç?

Q.R*3: [Quimera Rosa+ Roger Rabbitch + Rebeca Paz], Trans*Plant: Connecting with Mycorrhiza Intranet [edible version] (2017-2019)

Què va passar amb la humanitat en aquell fatídic any 2024, quan es van esgotar els recursos de la Terra?

Com podríem saber més de la vida d’aquests biohackers? Continuen vius? Podríem reconstruir el que van fer a partir del col·lapse ecològic de 2024 a través de les restes arqueològiques? Quants eren i com respiraven aquest aire contaminat? Què són tots aquests objectes de laboratori que ens han deixat? Per a què els van usar? De què s’alimentaven? Van aconseguir fabricar aquell aliment de laboratori de sabor tan característic? O potser va ser això el que els va destruir? O només els va transformar? Estan somrient en els enregistraments que tenim d’ells? O ploren? Van descobrir la manera d’entaular una comunicació amb les plantes? Van aconseguir connectar-se a la micorriza, aquesta simbiosi entre arrels i fongs que permet a les plantes comunicar-se, tal com expliquen en els seus diaris? Es van adaptar al seu entorn? O va anar a l’inrevés, que l’entorn es va adaptar a elles? Podria ser que els biohackers no desapareguessin, sinó que s’hibridessin amb les plantes? Ser planta? Com seria una existència que no respectés els límits entre les espècies? Podem imaginar un nosatres que sigui el resultat de l’embullo entre l’humà i l’humà? Què ens diu el 2024 del que som? Què ens diu del que no som?

Maja Smrekar, Survival Kit for the Anthropocene – Trailer (2015)

I si l’artista pogués dissenyar un kit per a habitar en el Antropocè?

Què ens ha portat a aquest context apocalíptic i hostil, difícilment habitable? Quins elements hauria de contenir aquest kit? Com detectarem la radioactivitat o ens protegirem d’un aire contaminat? Com purificarem l’aigua i obtindrem aliment? Qui hauria de dissenyar aquest necessari dispositiu? Haurem de confiar de nou en un sistema, una indústria, que satisfaci aquestes necessitats? o hauríem de dissenyar-los nosaltres? Quina classe de relació ens permetrà establir aquest kit amb l’entorn? Explotació, cooperació, enfrontament, harmonia, colonització? Tornarem a ocupar el lloc dominant de l’etnògraf, del zoòleg, o del conqueridor en la nostra relació amb “el natural”? Com podem revisar la definició moderna de l’ésser humà com una entitat aïllada de la naturalesa? Quines contradiccions presenta l’existència d’un kit perquè l’ésser humà habiti un món que percep com a hostil però que, alhora, ell mateix ha creat? Quines nocions sostenen la nostra actual relació amb el natural que haurien de ser revisades?