Postnature. The Future is Present


Dossier del Projecte

Species Reclamation Via a Non-linear Genetic Timeline: An Attempted Hymenochirus curtipes Model Induced By Controlled Breeding  by Brandon Ballengée, 1998-2006, courtesy by the artist and Ronald Feldman Fine Arts, NY.

POSTNATURE. THE FUTURE IS PRESENT
Un projecte de Quo Artis, comissariat per Daniel López del Rincón
Festival Ars Electronica – Gallery Space 2019
5 – 9 de setembre 2019

Text de Daniel López del Rincón

Urgència, Desig, Temor, Utopia, Col·lapse, Immortalitat… Quin és el rostre del futur?

En un món, el nostre, que el concepte de Naturalesa ha quedat obsolet, apareixen conceptes provisionals com el de Postnaturalesa, que permeten donar espai a moltes preguntes sobre el sentit d’aquestes transformacions i, molt especialment, sobre la demanda de respostes i propostes. L’art no ha arribat tard a aquesta revolució.

Per què referir-nos a aquesta realitat en termes de “Postnaturalesa”? Quin paper exerceix l’ésser humà en la conformació d’una era postnatural? Es tracta d’una realitat recent o, per contra, una realitat antiga que rep un nom nou? Quines connotacions adquireix un terme com aquest en el moment actual? Quines urgències i alarmes detona? Quins imaginaris i practiques utòpiques obre?

En la mostra POSTNATURE. FUTURE IS PRESENT s’entreteixeixen tres conceptes (Futur, Naturalesa, Antropocè) que dialoguen amb les respostes que els Brandon BALLENGÉE, Joaquín FARGAS, Q.R*3: [QUIMERA ROSA + Roger RABBITCH + Rebeca PAZ] i Maja SMREKAR.

 


Obras:

Crédits: Soport tècnic i teòric: George Rabb i equip, Chicago Zoological Park (US), Lawrence Wallace, Herpetological Department, Carolina Biological Supply (US), David Cecere, The African Dwarf Frog Educational Website (US), The Department of Zoology, University of Dar es Salaam (TZ), The Herpetological Department, The Bronx Zoo (US), Stanley K Sessions and students, Biology Department, Hartwick College (US), Peter Warny, The New York State Museum (US), Declining Amphibian Population Task Force, The Open University (UK).

 

Brandon Ballengée, Species Reclamation via a Non-linear Genetic Timeline: An Attempted Hymenochirus Curtipes Model Induced by Controlled Breeding (1998-2006)

I si l’artista pogués ressuscitar una granota que es va extingir fa dècades?

En què consistiria la resurrecció? Com es duria a terme? Quines van ser les causes de l’extinció de la granota? Quines són les motivacions per a recuperar-la? Quines responsabilitats humanes i no humanes intervenen en l’extinció de les espècies? És legítim, com a espècie, que siguem els causants de la mort d’un espècie i, alhora, de la seva recuperació? Quin és el mecanisme emocional que activa el nostre lament per la desaparició de les espècies? I la voluntat de recuperar-les? La responsabilitat, la culpabilitat, el messianisme, el capritx, el domini? Quines jerarquies entre animals humans i no humans sostenen les relacions de la naturalesa? Quin paper ha d’ocupar l’artista dins d’un món, el del Antropocè, en el qual uns animals (humans) són responsables de la desaparició d’uns altres (no humans)? Al servei de qui i de què estan els desenvolupaments tecnocientífics? Quins sentits té plantejar una (est)ètica de la restitució d’espècies desaparegudes?

 

Crèdits: Elia Gasparolo, Nicolás Muñoz, Walter Valli i Quo Artis.

 

Joaquín Fargas, Proyecto Biosfera / Utopia (2006 /2011-2019)

I si poguéssim veure el nostre món, el planeta Terra, com el veu un extraterrestre?

Com es desenvolupa la vida en aquesta esfera, que podem envoltar amb les mans? Com es genera l’oxigen que necessita? Quines emocions genera el percebre el món, el meu món, com una cosa externa? fragilitat, dominació, cura, compassió, poder, culpabilitat, responsabilitat? Com sobreviuen les plantes en aquesta biosfera? Quina funció compleixen els microorganismes, “la qual cosa no veiem” en l’ecosistema de les biosferes? Quina importància ha de l’obra estigui biològicament viva? Com em relaciono amb una obra que pot morir? Ens vol fer reflexionar sobre la fragilitat de la naturalesa? Vol apel·lar a la nostra responsabilitat com a espectadors, com a habitants d’això que estem veient? Què podem fer per un món del qual formem part? Quant temps li queda al planeta? Podria ser la imaginació, fins i tot la utopia, la millor arma per a revertir el col·lapse ecològic? I si l’artista creés uns ventiladors per a refredar el gel de l’Antàrtida, com un el Quixot que lluita contra el canvi climàtic? I si crearà un robot que aplanés la neu de les glaceres, per a evitar el seu desglaç?

Crèdits: Trans*Plant: Connecting with Mycorrhiza Intranet es va realitzar en la residència per a l’exposició Postnaturaleza, Etopia Centre d’art i Tecnologia en 2017, Zaragoza, España.
Creació de 2019 Q.R*3 [edible version]: Roger Rabbitch. Traducció a l’anglès: Rebeca Paz.

 

Q.R*3: [Quimera Rosa+ Roger Rabbitch + Rebeca Paz], Trans*Plant: Connecting with Mycorrhiza Intranet [edible version] (2017-2019)

Què va passar amb la humanitat en aquell fatídic any 2024, quan es van esgotar els recursos de la Terra?

Com podríem saber més de la vida d’aquests biohackers? Continuen vius? Podríem reconstruir el que van fer a partir del col·lapse ecològic de 2024 a través de les restes arqueològiques? Quants eren i com respiraven aquest aire contaminat? Què són tots aquests objectes de laboratori que ens han deixat? Per a què els van usar? De què s’alimentaven? Van aconseguir fabricar aquell aliment de laboratori de sabor tan característic? O potser va ser això el que els va destruir? O només els va transformar? Estan somrient en els enregistraments que tenim d’ells? O ploren? Van descobrir la manera d’entaular una comunicació amb les plantes? Van aconseguir connectar-se a la micorriza, aquesta simbiosi entre arrels i fongs que permet a les plantes comunicar-se, tal com expliquen en els seus diaris? Es van adaptar al seu entorn? O va anar a l’inrevés, que l’entorn es va adaptar a elles? Podria ser que els biohackers no desapareguessin, sinó que s’hibridessin amb les plantes? Ser planta? Com seria una existència que no respectés els límits entre les espècies? Podem imaginar un nosatres que sigui el resultat de l’embullo entre l’humà i l’humà? Què ens diu el 2024 del que som? Què ens diu del que no som?

Crèdits: Concepte: Maja Smrekar. Concepte d’arquitectura i disseny: Andrej Strehovec, u.d.i.a. Fotos: Borut Peterlin Production:
Aksioma – Institute for Contemporary Art, Ljubljana, 2015 (SI). Amb el suport del Ministeri de Cultura de la República d’Eslovènia i el Municipi de Ljubljana.

Maja Smrekar, Survival Kit for the Anthropocene – Trailer (2015)

I si l’artista pogués dissenyar un kit per a habitar en el Antropocè?

Què ens ha portat a aquest context apocalíptic i hostil, difícilment habitable? Quins elements hauria de contenir aquest kit? Com detectarem la radioactivitat o ens protegirem d’un aire contaminat? Com purificarem l’aigua i obtindrem aliment? Qui hauria de dissenyar aquest necessari dispositiu? Haurem de confiar de nou en un sistema, una indústria, que satisfaci aquestes necessitats? o hauríem de dissenyar-los nosaltres? Quina classe de relació ens permetrà establir aquest kit amb l’entorn? Explotació, cooperació, enfrontament, harmonia, colonització? Tornarem a ocupar el lloc dominant de l’etnògraf, del zoòleg, o del conqueridor en la nostra relació amb “el natural”? Com podem revisar la definició moderna de l’ésser humà com una entitat aïllada de la naturalesa? Quines contradiccions presenta l’existència d’un kit perquè l’ésser humà habiti un món que percep com a hostil però que, alhora, ell mateix ha creat? Quines nocions sostenen la nostra actual relació amb el natural que haurien de ser revisades?

Foto Borut Peterlin


Artistes:

Brandon Ballengée (US) és un artista visual, biòleg i activista ambiental. Ballengée crea obres d’art transdisciplinarias per mitjà de recerques en laboratori i de camp, enfocant el seu treball en organismes humans i no humans afectats pel Antropoceno. El treball de Brandon s’ha exhibit en més de 20 països i ha tingut exposicions individuals recents en: Louisiana Art and Science Museum (US), University of Wyoming Art Museum (US), Museum of the Fine Arts (US), Peabody Museum of Natural History, Yale University (US), Parco Arte Vivente, Centre d’Art Contemporani (IT), Museum De Domijnen (NL), Chateau du Domaine de Chamarande (FR) i uns altres. Actualment és becari de Creative Capital 2019 i investigador postdoctoral a la Louisiana State University (US), que estudia l’impacte del vessament de petroli de Deepwater Horizon 2010 en les espècies del Golf de Mèxic.

https://brandonballengee.com/ 

 Joaquín Fargas (AR) és fundador i director del Centre d’Arts, Ciència i Tecnologia Exploratori a Buenos Aires, i director del Laboratori LatBio (Laboratori Llatinoamericà de BioArt). Fargas enfoca la seva producció artística en la intersecció de la ciència, l’art i la tecnologia, i proposa utopies per a la preservació i interrelació de tots els éssers vius. Ha participat en esdeveniments com la Biennal de l’Havana (CU) i Ted Talk (AR), i ha exposat a Ars Electronica (AT), la Biennal de la Fi del Món (AR), la Biennal Antàrtica (AQ), l’Associació per a la Ciència i Tecnologia (CN) i Centre Cultural Recol·lecta (AR). El treball més emblemàtic de Fargas, el projecte Biosfera, es va exhibir a tot el món.

http://www.joaquinfargas.com/

QR*3 [QUIMERA ROSA + Roger Rabbitch + Rebeca Paz]

Quimera Rosa (ES-AR-FR) és un laboratori nòmada de Barcelona que investiga i experimenta amb el cos, la tecnociència i les identitats. Conscients dels discursos transfeministas i postidentitaris, busquen experimentar amb identitats híbrides i flexibles capaces de desdibuixar les fronteres dels binomis del pensament occidental. La major part del seu treball es realitza en col·laboració, lliure de codis propietaris..

http://quimerarosa.net/transplant

Roger Rabbitch (ES) trans *performer interessat en processos mutants, sexualitat i cuina. El seu treball té com a objectiu generar performances híbrides que combinen cos, menjar i plaer amb un enfocament crític als processos de normalització del cos. Cofundador de Roce Canibal, un laboratori de cuina i performance.

https://www.instagram.com/roce.canibal/

Rebeca Paz (ES) és una artista interessada en gènere i sexualitat. Ella és una transfeminista fascinada pel regne vegetal de diferents maneres. Sempre curiosa i feliç de descobrir i jugar amb les emocions i els cossos, li encanta treballar amb les seves mans. En aquest treball, ella busca l’e-coexistència com una connexió relacional amb altres espècies.

Maja Smrekar (SI) estableix el seu treball en l’encreuament entre l’art i la ciència, i es basa en la recerca interdisciplinària entorn de les estructures ideològiques en la societat contemporània. Formada en escultura, sla seva  pràctica li ha permès liderar col·laboracions de produccions conceptuals que inclouen instal·lacions interactives, performances, art site-specific, dibuixos, vídeos, tallers, conferències, xerrades i textos. Ha estat guanyadora del Prix Ars Electronica – Golden Nica 2017 en Hybrid Art (Linz / Àustria). Maca Smrekar viu i treballa entre Ljubljana (SI) i Berlín (DE).

https://www.majasmrekar.org/

 

 

 

 

 

 

 


Comissari

Daniel López del Rincón (ES) és doctor en Història de l’Art i professor de la Universitat de Barcelona. La seva recerca i docència se centren en l’art dels segles XX i XXI i, particularment, en l’anàlisi de les relacions entre art, naturalesa i ciència. És autor, entre altres, del llibre Bioarte. Arte y vida en la era de la biotecnología (Akal, 2015), editor de Naturalezas Mutantes (Sans Soleil, 2017) i curador de la mostra Postnaturaleza (Etopia, Zaragoza, 2018) per a la European Network of Art and Science.

Agraïments especials a Etopia, Center for Art and Technology, Zaragoza, España.


Linz, Austria – POSTCITY Waldeggstrasse 41 , 4020.

Horari:DIMARTS-DIJOUS 10.00 – 18.30 – DISSABTE-DIUMENGE 10.00 – 19.30 – DILLUNS 10.00

Fotos

©Quo Artis- Claudia PM Santibáñez