El jardí de les delícies

Pavelló Puríssima, Recinte Modernista de Sant Pau, Barcelona
23 abril – novembre 2021

Entrades

El Recinte Modernista de Sant Pau va ser ideat per Lluís Domènech i Montaner com una ciutat-jardí per als malalts. Després de servir durant un segle com a hospital públic, els seus pavellons rehabilitats llueixen avui tota la seva esplendor i representen un entorn molt especial per a l’exposició El jardí de les delícies de l’artista Anna Rierola (Barcelona, 1969).

Aquesta és la segona exposició d’art i ciència en aquest recinte i està organitzada, de manera conjunta, per la fundació Quo Artis, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el Recinte Modernista de Sant Pau.

Inspirat en l’obra homònima del pintor Hieronymus Bosch, conegut con El Bosco, aquest jardí gran i acolorit està compost per centenars d’imatges recopilades i facilitades per investigadors biomèdics, que estudien amb el microscopi diferents episodis i estadis vitals. Les imatges de l’obra representen els múltiples nivells de l’organització biològica -orgànuls, cèl·lules, teixits, òrgans i funcions- i evidencien el sistema humà i altres organismes vius.

En aquest sentit, El jardí de les delícies és una metàfora de la vida: un gran ecosistema estable que depèn de la interdependència i connexió dels seus elements, un procés obert i no linear. Per aquesta raó, el jardí és representat com un tot connectat, harmònic i bell, on cada element exerceix un paper en un sistema complex i autoorganitzat. Com assenyala l’artista en relació amb la vida, quan hi ha una bona integració tot funciona i no hi ha malaltia, per contra, quan aquest vincle desapareix, el sistema ja no és una unitat integrada i apareixen la malaltia i la fi de la vida.

A través de la seva obra, l’Anna Rierola ens convida a endinsar-nos en el misteri de la vida, a admirar-la, percebre-la i reflexionar-hi, observant els funcionaments bàsics de la biologia. En un altre nivell, també obre l’interrogant sobre el manteniment i la cura d’aquest jardí i ens obliga a preguntar-nos com hem de viure-hi i protegir-lo, perquè les generacions futures el puguin heretar. En altres paraules, El jardí de les delícies ens ajuda a pensar en una societat sostenible, en la qual la nostra manera de vida no obstrueixi la capacitat inherent de la naturalesa de sustentar la vida.