The Zero-Gravity Band

Estem enmig de la revolució tecnològica espacial amb l’objectiu final d’enviar als humans a viure fora del planeta Terra. És hora de fer recerca i experimentar les seves potencials implicacions culturals. Com canviarà l’art i la seva percepció quan no estem restringits a les lleis físiques que el planeta Terra ens imposa?

The Zero-Gravity Band - TEASER from Quo Artis Foundation on Vimeo.

Els conceptes de música i art interpretats i generats en contextos de gravetat diferents, presenten un nou paradigma en la història de la humanitat. Els éssers humans per naturalesa estan intrínsecament associats a la gravetat; si eliminem la gravetat durant el procés creatiu, ens adonem que la manera de crear música i art canvia per complet. Aquest canvi de paradigma provoca una sèrie d’efectes en cadena que no s’havien plantejat mai fins ara.

El projecte artístic-científic The Zero-Gravity Band pretén: reflexionar i teoritzar sobre com la producció artística i la percepció estètica es veuen influïdes per les forces gravitatòries del planeta Terra; investigar i dissenyar materials per a la realització de creacions plàstiques i musicals en situació de gravetat zero i uns vestits intel·ligents “espacials” per ser utilitzat en aquestes condicions; i, finalment, postproduir una creació artística immersiva.

L’experimentació per a la posterior realització de la creació artística-immersiva i del disseny de prototips s’han realitzat en un vol parabòlic. En aquest tipus de vols, l’avió vola a una altitud de 6000 a 8000 metres. Durant el vol, els pilots realitzen entre 15 i 45 paràboles, durant la quals els passatgers es troben en microgravetat durant 22 segons. Cada fase de microgravetat és precedida i seguida d’una fase de hipergravetat, de 20 segons cadascuna, on els passatgers són sotmesos a prop del doble del seu pes (1,8 g).

Aquest projecte ha estat conceptualitzat pels artistes Dr. Albert Barqué-Duran (investigador i artista a la City, University of London) i Marc Marzenit (músic, compositor i productor musical) amb la participació a nivell científic, del mateix Albert Barqué-Duran i de la Dra. Elisa R. Ferrè, directora al VeME Lab (Vestibular Multisensory Embodiment de la Royal Holloway University of London). Les recents recerques de la Dra. Elisa R. Ferrè, sobre com els humans perceben i experimenten l’estètica en condicions de microgravetat, han motivat en part aquest projecte.

Aquest iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració d’investigadors i artistes de centres científics, tecnològics i artístics d’Alemanya, Estats Units i Regne Unit.

Més informació: “The aesthetics of verticality: A gravitational contribution to aesthetic preference”, MariaGallagher , Elisa Raffaella Ferrè

TELEMETRON, un instrument dissenyat per a ser utilitzat dins de naus espacials o en el buit de l’espai. Dissenyats per: Nicole L’Huillier i Sands Fish.

El Telemetron és una manera única d’interpretació musical que aprofita la poètica de la gravetat zero i obre un nou camp de creativitat musical. El projecte intenta expandir l’expressió més enllà dels límits dels instruments i executants basats a la terra.

El Telemetron es va experimentar per primera vegada durant el vol inaugural Zero G de la Iniciativa d’Exploració Espacial deL MIT Media Lab. Aquest instrument és una càmera clara del dodecaedre que conté “campanes” personalitzades que contenen giroscopis. Les campanes emeten la seva telemetría mentre giren i col·lisionen. Els sensors registren la posició, direcció i gir de cada campana. Aquests elements creen la composició. Els intèrprets toquen l’instrument movent-ho a l’espai, sacsejant-ho, col·lisionantho. El resultat es pot gravar per experimentar-ho a la terra o usar-ho com a instrument en viu durant futurs vols espacials. L’instrument es pot experimentar dins de naus espacials o en el buit de l’espai sense el benefici de les ones de so.

Més info: https://www.media.mit.edu/projects/the-telemetron/overview/

Projecte artístic al  Sónar+D

The Zero-Gravity Band és una creació sonora-lumínica en un entorn immersiu 360° que pretén induir al públic sensacions de gravetat zero, similars a les quals es tenen fora del planeta Terra. L’experiència es desenvolupa a l’interior d’un dom d’11 metres de diàmetre – creat per Portable Multimèdia Solutions i Eurecat– i que té unes característiques de so 3D sense precedents.

Aquesta creació sonora-lumínica parteix de la composició musical realitzada per Marc Marzenit amb un sistema de so 3D i ha estat inspirada, mesclada i enriquida, a partir de la creació que el músic va realitzar durant un vol parabòlic en situació de micro gravetat. La creació lumínica, dissenyada per Playmodes a partir dels protocols realitzats per Albert Barqué-Duran, explora una sèrie d’impulsos audiovisuals que interaccionen amb la percepció humana i el sistema cognitiu amb l’objectiu de crear sensacions flotants. Aquesta, s’integra en les arestes del dom generant un patró geomètric que juntament amb la creació sonora embolcalla a l’espectador.

A més de la instal·lació TZGB consta d’una exhibició en la que es presenten uns prototips per realitzar creacions plàstiques i musicals en situació de gravetat zero i uns vestits intel·ligents “espacials

Vestits espacials

VESTITS INTEL·LIGENTS DISSEYATS PER SER PORTATS EN GRAVETAT ZERO. Dissenyats per: Denise Graus, Toni Sobrino i Masha Novikova, exalumnes del Títol Superior en Disseny de Moda i del BA (Hons) in Fashion Design, sota la tutorització de Francesc Grau i Tatiana de la Fuente. IED Barcelona Escola Superior de Disseny.

SOFT WEARABLE per detectar, monitorar i aportar dades de l’estat fisiològic: Paul Lacharmoise, Rosa Rodríguez, Joan García i Fabián García. Eurecat

Els vestits han estat dissenyats per ser utilitzats en situació de gravetat zero prenent com a referència la tesi “L’estètica de la verticalitat: una contribució gravitacional a la preferència estètica” (Gallagher i Ferrè, 2018). Els seus dissenys s’han concebut des d’una perspectiva estètica en 360 graus, aportant diferents i suggeridores siluetes i formes segons les condicions de gravetat en les quals es trobin. Per aconseguir-ho, han utilitzat textures, volums i transparències que aporten dinamisme a les peces i alteren la percepció d’elles en moviment.

Materials tècnics i futuristes es barregen amb uns altres més terrenals com a ràfies, palla, llavors o flors seques per evocar el binomi terra / espai i aportar una malenconia terrestre tecnològica als artistes. Per a això, s’han manipulat els teixits incorporant aquests petits records terrestres que permetran a més, si és possible, crear vida a un altre planeta. Així mateix, també han dissenyat estampats inspirats en diferents elements propis del planeta blau com l’aigua, la contaminació lumínica de les grans ciutats o les zones industrialitzades.

Aquests vestits porten incorporats un dispositiu, realitzat per Eurecat, que ha estat dissenyat específicament per monitorar i informar l’estat fisiològic de la persona que el porta. Combina dos sensors diferents que mesuren la freqü.ncia cardíaca i la taxa de respiració en condicions dinàmiques durant els exercicis físics.

La corretja consisteix en una àrea funcional, on els sensors i els connectors estan fixats, i el cinturó d’ajust. Les dades recopilades s’envien sense fil a un telèfon intel·ligent, una tablet o ordinador, de manera que l’individu té una lectura precisa en temps real. El dispositiu està alimentat per una bateria recarregable, amb un adaptador de paret extern, connectat mitjançant un cable micro USB.

El resultat final del projecte de vestit intel·ligent és fruit d’un projecte col·laboratiu entre IED Barcelona Escola Superior de Disseny i Eurecat (Centre Tecnològic de Catalunya).